El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, presidirà aquest diumenge 16 de maig, a partir de les 6 de la tarda, una celebració de l'Eucaristia en què Samuel Gutiérrez serà ordenat prevere. Coincidint amb la solemnitat de l'Ascensió del Senyor i de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, aquest periodista de 43 anys culmina el seu procés vocacional i dona inici al sacerdoci ministerial després d'una trajectòria de discerniment que s'ha mogut, des d'abans d'entrar al Seminari l'any 2015, entre el desig de servei a l'Església i una vida professional enfocada cap a la consagració a Déu. Samuel Gutiérrez, que va ser redactor del setmanari Catalunya Cristiana entre els anys 1999 i 2015, ha explicat aquest divendres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, que la seva vocació parteix "d'una trobada i una amistat íntima amb Déu".

 

El visc amb una barreja de sentiments. D'una banda, tinc molta alegria per haver estat escollit per servir i estimar l'Església com Déu l'estima i la serveix. És motiu de goig D'altra banda, visc el moment amb una mica de vertigen per la desproporció entre la grandesa i la responsabilitat del ministeri que rebo i la petitesa del servidor, la qual cosa també és bona perquè t'obliga a posar-ho tot en mans de Déu, que ho fa tot, i fer-nos disponibles. Es tracta de fer-ho des de la nostra petitesa, com diu la Mare de Déu en el Magnificat.

Una de les definicions més maques i més eloqüents del que implica el sacerdoci és "donar la vida perquè altres tinguin la vida de Crist". Ho diu el bisbe de Tortosa, Enric Benavent. Explica la dimensió d'aquest ministeri de pastoratge i de servei. D'alguna manera, el misteri que celebrem m'invita a portar el cel a la terra, que és l'Eucaristia, una mica i de manera incipient i germinal, però anticipant el que serà cel nou i la terra nova. Això és fort, i farem el que podrem, però representa molt. Hem de seguir el Papa, que insisteix que hem de ser pastors amb olor d'ovella, portar guariment al món com un hospital de Campanya, per prestar al Senyor i oferir al món la nostra acció. La responsabilitat és molt gran, perquè volem estimar l'Església com Déu l'estima.

La crida de Déu ha estat emmarcada, des de primera hora, amb una relació d'amistat personal amb Déu a partir d'un encontre que dona inici a a una amistat molt íntima, en què el Senyor dibuixa per a un mateix un pla, que passa inicialment per una consagració enmig del món, servint l'Església i coneixent-la a través d'aquests mitjans, que són Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Tot això ha estat una escola de vida i, després, demana en un moment donat un pas més enllà del que és una professió. Déu em demana expropiar la meva pròpia vida,  en l'edificació del cos de Crist, que és l'Església. Hi ha una continuïtat preciosa entre la meva feina de comunicador i el sacerdoci. Inicialment no em vaig adonar de la coincidència amb la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, i és un regal del Senyor. Haver treballat a Catalunya Cristiana va ser un aprenentatge constant. Ara es tracta de construir un món millor i començar a construir també el Regne de Déu aquí a la terra, i rebo això com un detall.

No sabria dir quina seria la sensació predominant, perquè encara no s'ha produït el moment. Vull estar obert a les sorpreses de Déu. Com deia un amic capellà, es tracta de no desitjar res i donar-ho tot. La imposició de mans i la pregària consagratòria és un moment central i de gràcia, com en el Diaconat, en què l'Esperit Sant prendrà possessió de mi i em farà, d'alguna manera, un home nou per al servei, per als altres i per a Déu. El desig és que es produeixi això i que, tant si ho puc sentir com si no, es faci després realitat. "Que el Senyor dugui a terme aquesta bona obra que ha començat en tu", diu el ritual de l'ordenació. Es desitja que la vida sigui conformada al misteri de la Creu del Senyor. Volem que tot això es faci realitat en aquest pobre home i inútil però escollit per servir el seu poble.