L’històric viatge del Papa a Suècia ha viscut aquest dimarts una segona part igualment molt intensa. Francesc ha celebrat l’Eucaristia, coincidint amb la festa de Tots Sants, al Swedbank Stadion de Malmö i amb la petita comunitat catòlica de Suècia, abans de tornar a Roma a primera hora de la tarda. Després de la Missa, en el moment de l'Àngelus, el Sant Pare ha recordat que els catòlics formen part d'una gran família, i els ha animat a ser "sal i llum" en les diferents situacions de la vida, seguint sempre "l'estil de Jesús, i amb gran respecte i solidaritat amb els germans i germanes de les altres esglésies i comunitats cristianes i amb totes les persones de bona voluntat". El Bisbe de Roma va agrair a tots els que han participat en la preparació i el desenvolupament de la seva visita a Suècia, país on els catòlics són una petita minoria, i els ha recordat que "en la nostra vida no estem sols, ja que tenim sempre l'auxili i la companyia de la Mare de Déu, que se'ns presenta com la primera entre els sants, la primera deixebla del Senyor".
En la seva homilia de l'Eucaristia, el Sant Pare ha recordat que la crida a la santedat és per a tothom i que cal rebre-la del Senyor amb esperit de fe. A més, ha afirmat que "els sants ens encoratgen amb la seva vida i intercessió davant Déu", mentre nosaltres, per la nostra part, "ens necessitem els uns als altres per fer-nos sants". A partir d'aquesta idea, el pontífex ha invitat tots els creients a demanar la gràcia d'acollir amb alegria aquesta crida per treballar units i portar-la a plenitud. També ha destacat que, en aquesta Solemnitat i amb tota l'Església, "recordem no només aquells que han estat proclamats sants al llarg de la història, sinó també els nombrosos germans nostres que han viscut la seva vida cristiana en la plenitud de la fe i de l'amor, enmig d'una existència senzilla i oculta". En la mateixa línia, el successor de Pere ha afegit que, amb tota seguretat, hi ha entre ells també molts dels nostres familiars, amics i coneguts.
El Papa ha recordat que aquesta santedat potser no es manifesta en grans obres o en fets extraordinaris, sinó que consisteix a viure fidelment i dia a dia les exigències del baptisme, "una santedat feta d'amor a Déu i als germans, fins a l'oblit d'un mateix i el lliurament total als altres, com la vida d'aquestes mares i aquests pares, que se sacrifiquen per les seves famílies sabent renunciar, tot i que no sempre sigui fàcil, a tantes coses, a tants projectes o plans personals". El bisbe de Roma ha recordat que els sants es caracteritzen precisament perquè són realment feliços a partir de la font que és l'amor de Déu. Francesc ha comentat igualment que és per aquesta raó que, "als sants, se'ls diu benaurats, ja que les benaurances són el seu camí, la seva meta i la seva pàtria".
La diòcesi catòlica d'Estocolm inclou el conjunt de Suècia amb les seves 44 parròquies, des d'Escània, al sud, fins al Cercle Polar Àrtic, al nord. Els catòlics registrats en aquesta nació escandinava són l'1,15% de la població, 115.000, nombre que arriba a 150.000, si se sumen els no registrats oficialment. La majoria són immigrants o descendents d'immigrants. Entre les prioritats que afronta, hi ha l'atenció als refugiats i als emigrants, que els anys 80 arribaven des d'Amèrica Llatina però ara procedeixen del Pròxim Orient, sobretot Síria, l'Iraq i el Líban.
A l'avió, parla de migracions, refugiats, tràfic de persones, secularització, laïcitat i evangelització
Francesc ha conclòs el viatge amb l'arribada a Roma a primera hora de la tarda d'aquest diumenge. Immediatament després d'aterrar, el pontífex s'ha desplaçat uns minuts a la basílica de Santa Maria la Major per agrair a la Mare de Déu aquesta visita apostòlica i ecumènica. Durant el vol des de Suècia, el Papa ha conversat una estona amb els periodistes sobre relacions dels governs amb els migrants i refugiats, tràfic d'éssers humans i qüestions socioreligioses com ara la secularització, la laïcitat i el laïcisme, evangelització i mundanitat espiritual, entre altres temes.
El Sant Pare ha comentat que "no es pot tancar el cor a un refugiat" i que "els governants han d'estar molt oberts a rebre'ls, tot i que també han de calcular la manera d'integrar-los i solucionarla seva situació". D'altra banda, preguntat per la possibilitat de l'accés de les dones al sacerdoci ministerial, ha dit que "l'última paraula clara la va donar Sant Joan Pau II, que va tancar aquesta opció, i aquesta es manté". Immediatament després Francesc ha subratllat que les dones "poden fer moltes coses, millor que els homes, ja que no existeix l'Església sense la dimensió femenina i mariana, perquè la mateixa Església és femenina".
Després de defensar una sana laïcitat i la separació entre el fet religiós i l'administració civil, Francesc ha destacat la importància de l'ecumenisme entre els cristians, basat en el perdó i la reconciliació, com ara s'ha vist entre catòlics i protestants. Ha reconegut que "una part de l'Església catòlica no ha actuat cristianament de manera correcta en relació amb les altres confessions", i ha explicat algunes iniciatives aplicades a Buenos Aires, a partir de trobades amb creients catòlics i evangèlics que han ajudat molt a enfortir el diàleg mutu. Finalment, sobre la situació a Veneçuela, el Sant Pare ha assegurat que no hi ha alternativa al diàleg anunciat per als propers dies entre el govern de Nicolás Maduro i l'oposició.
En l'homilia de la Missa celebrada a Malmö, el Sant Pare ha dit que els sants "són nombrosos germans que han tingut una vida senzilla i oculta"
