En directe

Fórmula Estel

ESGLÉSIA CATALUNYA

Ha mort el cardenal Ricard Maria Carles

El cardenal Ricard Maria Carles ha mort a l'hospital de Tortosa, on estava ingressat. L'arquebisbe emèrit de Barcelona, de 87 anys, ens deixa després de…

17 desembre 2013

Redacció

Comparteix

El cardenal Ricard Maria Carles ha mort a l'hospital de Tortosa, on estava ingressat. L'arquebisbe emèrit de Barcelona, de 87 anys, ens deixa després de 44 anys de vida episcopal en què ha tingut la responsabilitat de governar la diòcesi de Tortosa, entre els anys 1969 i 1990, i l'arxidiòcesi de Barcelona, fins al 2004. Unes complicacions neurològiques van ser la causa del seu ingrés al centre sanitari. Les informacions dels metges apuntaven a una estabilització en l'estat general del pacient, però admetien el pronòstic greu tenint en compte la seva feblesa i sobretot l'avançada edat.

Ricard Maria Carles i Gordó va néixer a València el 24 de setembre del 1926. Després de la seva formació primària i secundària entre les Teresianes i els Jesuïtes, va estudiar al Seminari Major de València i al Col·legi del Corpus Christi. Va ser ordenat sacerdot el 29 de juny del 1951 i, dos anys després, es va llicenciar en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Després d'una etapa sacerdotal on va ser rector a Tavernes de Valldigna i a la parròquia de Sant Ferran de València, i en què també va ser consiliari de la Joventut Obrera Cristiana i responsable de formació de diaques, va ser ordenat bisbe com a titular de la diòcesi de Tortosa el 3 d'agost del 1969.

Després de més de 20 anys en aquesta diòcesi ebrenca, el Papa el va nomenar arquebisbe de Barcelona, en substitució de Narcís Jubany. Com a arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles va donar un estil diferent a l'arxidiòcesi, després de la llarga i intensa etapa del cardenal Narcís Jubany. Ricard Maria Carles va promoure dos nous bisbes auxiliars al setembre del 1991, Joan Carrera i Carles Soler, després que Lluís Martínez Sistach, auxiliar des del 87, havia estat nomenat pel Papa uns mesos abans com a titular de Tortosa en substitució del mateix Carles. La diversificació de tasques episcopals va culminar amb l'estructura per demarcacions, per a les quals es va ampliar la llista de bisbes auxiliars al setembre del 1993, amb el nomenament de Pere Tena, Jaume Traserra i un jove Joan-Enric Vives, que amb només 45 anys era en aquell moment el prelat més jove d'Espanya. El 23 de novembre del 1994 va ser creat cardenal.

Amb cinc bisbes auxiliars i amb noves idees, el cardenal Carles va potenciar una Delegació d'Apostolat Seglar que aglutinés diversos àmbits, entre ells joventut i Pastoral Obrera, i confiés la tasca de moderar la Cúria al bisbe Joan Carrera. Amb aquesta confiança en un dels auxiliars, Ricard Maria Carles va nomenar el 1997 Marcel·lí Joan nou delegat de Mitjans de Comunicació i el jesuïta Enric Puig, secretari general i canceller.

Al maig del 2000, però, Mons. Joan Carrera dimitia com a moderador de la Cúria després que Ricard Maria Carles decidís destituir Enric Puig del càrrec de secretari general. Aquella crisi va donar pas al nomenament de Josep Àngel Saiz, aleshores prevere diocesà, en substitució del pare Puig. Unes setmanes després, l'arquebisbe de Barcelona també destituïa Marcel·lí Joan després que renunciés a la secretaria del Consell Pastoral Diocesà.

La vida diocesana de Barcelona, però, va continuar amb la reubicació i la reorganització de moltes tasques i responsabilitats, fins que a l'octubre del 2001, el Papa nomenava Josep Àngel Saiz bisbe auxiliar, i el sacerdot Salvador Cristau passava a ocupar el càrrec de secretari general i canceller. El 2003, Ricard Maria Carles presentava la renúncia per edat, en complir els 75 anys, i Joan Pau II li prorrogava el mandat per dos anys, que al final van ser gairebé tres. El pontificat de Ricard Maria Carles a Barcelona, a més, culminava amb un decret pontifici en què es dividia l'arxidiòcesi en tres noves diòcesis i es convertia en una nova província eclesiàstica. Des d'aleshores, Ricard Maria Carles ha viscut retirat, tot i que ha aparegut públicament en alguns grans esdeveniments, entre els quals destaquen la beatificació de Josep Samsó a Mataró, al gener del 2010, i la presa de possessió d'Enric Benavent a Tortosa el 13 de juliol d'aquest any.

"Home de Déu, pietós i espiritual"

En declaracions a El primer cafè, de Ràdio Estel, el bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz, ha assenyalat tres característiques que definien el cardenal Carles: "Era un home de Déu, pietós i espiritual; treballava molt per la comunió eclesial i tenia una inquietud evangelitzadora molt profunda."

Segons el bisbe Saiz, que va ser auxiliar seu a Barcelona, el purpurat "sempre cercava que les persones tinguessin una experiència profunda de fe, una trobada personal amb Jesucrist". I ha destacat que el cardenal Carles "arribava al cor de les persones, tenia molt bona connexió amb els joves, amb les famílies... Era un home molt sensible, amb una vida fonamentada en Jesucrist i amb una devoció a Maria plena de tendresa".

Com també ha indicat el prelat, Ricard M. Carles tenia "un tarannà molt senzill, directe, cordial i entranyable".

Més actualitat

Trànsit recomana estar pendent de les dades que publica a temps real per evitar congestions de trànsit aquest pont

Cua de quilòmetres a l'AP-7 a Sant Celoni en direcció Girona

En una entrevista a Ràdio Estel, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha assegurat que "hi ha hagut força tranquil·litat a la xarxa viària".

7 desembre 2022

Redacció

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció