El passat 10 d’abril el Parlament va aprovar, amb el suport de totes les formacions polítiques, la creació d’una comissió d’estudi de la transició cap a la reforma horària, una iniciativa que pretén impulsar un canvi en la forma de gestionar el temps al principat de Catalunya a partir de l’1 de gener del 2016. 

Contràriament al que generalment es pensa, els orígens del desfasament horari de Catalunya i Espanya respecte els altres països europeus no té res a veure ni amb el clima ni amb la cultura; és l’herència del règim franquista. Fins el 1942 la península Ibèrica vivia d’acord a l’hora del meridià de Greenwich, però durant la dictadura, Franco va avançar seixanta minuts els rellotges per estar en sintonia amb l’horari que Alemanya havia imposat als territoris ocupats. A això se li va sumar la pluriocupació entre els homes com a conseqüència de la pobresa que va portar la postguerra. Es va convertir en una cosa habitual el fet de tenir una feina fins les dues del migdia i un altre després de dinar, fins ben entrada la nit. 

A la majoria dels països d’Europa es plega de la feina cap a les 5 de la tarda. Aquí, la majoria de persones acaben la seva jornada laboral a les 7 o les 8 del vespre. El problema principal és la pausa per dinar, que a Catalunya i a l’Estat espanyol pot allargar-se fins a dues hores, mentre a Europa acostuma a ser de mitja hora o d’una hora com a màxim. A més, d’acord amb la Iniciativa per la reforma horària “Ara és l’hora”, l’any 2011 els catalans i els espanyols van treballar de mitjana quasi 300 hores més que els alemanys, però paradoxalment, la productivitat va ser molt inferior.

L’horari que regeix la vida al nostre país dificulta la conciliació de la vida laboral i familiar, l’associacionisme, la possibilitat de desenvolupar activitats d’autorealització i també el descans. És per això que aquesta setmana us preguntem si creieu que una adaptació de la societat catalana als horaris europeus seria positiva.Seria positiva l'adaptació de la societat catalana als horaris europeus?